Hi ha moltes coses que mai he entès en els anys que la vida m'ha regalat i dintre els límits de la tolerància que la educació familiar i amical m'ha ensenyat. He anat assimilant diferents tipologies de gustos, de maneres de fer, de caràcters i fins i tot arribar a justificar actituds no combregables.
Però hi ha realment un tema, un sentiment, una actitud que per més esforços de tolerància que porti a terme no em deixen comprendre: Les persones que no els motiva una nota musical.
Realment la música té vida, però a més te vida per cada oïda personificada. En resum, cada sentiment, cada lloc de viure, cada manera de viure, cada edat, té una música per atmotllar-se a cada persona. Potser no existeix en l'univers cap més art amb tanta diversitat.
Si a més hi afegim l'art de la poesia o de les anomenades "lletres de cançons" a les notes musicals, encara hi ha més per escollir.
De veritat, no heu vibrat mai en una música, cançó? No heu sentit mai esgarrifances? No us ha fet saltar les llàgrimes d'alegria o potser en record d'aquell Amor perdut o aquell Amor que en principi està fora de les nostres possibilitats o altrament anomenat platònic?
La veritat, si em permeteu, he estat feliç, he plorat, m'he enfurismat,he recordat, he anhelat, he estimat i fins hi tot he fet l'Amor (i no parlo fisicament), només pel que pugui representar una música, una cançó, una lletra.
En els anys del meu primer Matrimoni amb la Nuri, sempre li deia (ho recordo molt bé): sempre sabras com estic si escoltes la música que poso (estem parlant dels disc de vinil) i realemnt és així: LA MÚSICA ENS DELATA.
