Sé tant poc!!!
A voltes ens auto ençalcem de saber força, ja no dic molt, d’un tema musical, cultural, literari, polític, moral . . . i ai senyor, un moment donat ens sobtem del poc coneixement assolit.
Com molts sabeu, sempre he estat un gran seguidor i devot fervent de la Nova Cançó, sense esser un estudiós ni molt menys un erudit.
L’altre dia en un programa de ràdio d’aquests que escolto a la vesprada, al acabar van punxar una cançó dels orígens de Jacques Brell – Quand on n’a que l’amour – La veritat haig de ser sincer, la desconeixia, com també haig de fer un gest d’humilitat i confessar que fins no fa gaire no havia escoltat res de Brell, potser esporàdicament, però no en tranquil·litat. No em va restar més remei que “en la intimitat” demanar-me perdó.
Em vaig dir: Josep que poc saps i quan resta per aprendre. Sense comprendre les arrels, no entendrem mai la forma i els fruits de l’arbre.
Així és una mica com he entès el sentit d’Estimar.
En la meva adolescència ens havien ensenyat que estimar era donar-ho tot a l’altre, desinteressadament, estimar era no ser egoista, mirar només pels altres, ens ensenyaven que llavors els altres ja t’emplenarien. Una frase molt bonica que dèiem els Kumbayà: Estimar és esborrar-me a mí per a dibuixar-te a tú. I amb aquesta idea pujàvem i formarem parella i així ens va anar. Buidàvem sense llavors emplenar-nos si no havia reciprocitat.
En el primer Blog ja vaig comentar el molt que les meves 4 filles m’han aportat i en els moments més crítics, allà han estat. Un altre dia ja faré esment de l’Estimació dels Amics, i dels Pares, però avui m’agradaria dedicar-lo al que aprés de l’Amor en parella.
Una vegada una persona molt estimada em deia: Josep “sé tolerante” i sobretot, “la gracia de demuestra andando”. Són dues frases molt senzilles i quotidianes, però difícils, molt difícils d’ acomplir
Fa molt temps, un gran amic (En Jaume de St. Martí de Llémena) em comentava : has vist mai els gats quan es senten estimats que fan? Si els vols tenir agafats, marxen. Si els deixes fer i ells es troben bé al teu costat, no te’ls podràs treure del cim, deixa s’apropin.
Sembla fàcil Estimar, i sentir-se estimat? El filòsof Hegel deia que la veritat en l’estimació no es troba ni en les tesis ni en les antítesis, sinó en una síntesi, producte de totes dues, i que les reconcilia. Potser diria jo, en el millor dels casos és una síntesis creadora de contraris en una furiosa harmonia.
Existeix una enganyosa estimació, la d’aquelles persones eixutes de cor que mai estimen de veritat. S’afilien a un utilitarisme cras que valora l’altre gent principalment segons d’utilitat que per ells tenen. Martin Luter King deia que les persones eixutes de cor mai estimen de veritat.
Aquestes persones, n’he conegudes, són massa fredes per a sentir l’afecte per ningú més, pensen massa en elles mateixes per a poder compartir el goig i l’escalfor d’una altre. Són una illa solitària. Segur, cap déu d’Amor no el vincula al continent del col·lectiu de d’humanitat.
Donen €uros a una obra de caritat, no en dubto, però no donen gens el seu esperit, no veuen la gent com persones a Estimar, sinó més aviat com a mers objecte o engranatges d’una roda aliena al seu rol. No vibren al Estimar. No en saben
Fa 5 anys vaig tenir una gran sort de conèixer a la Diana. Ha estat com una formigueta, sense fer soroll, sense batzegades, a poc a poc, sempre al meu costat, va creure amb Nosaltres i m’ha ensenyat silenciosament una altre forma, potser complementària, d’Estimar, però molt més profunda, incisiva. Una saba nova i una forma diferent , quasi sense sentir les passes amb Amor. No teníem, ni tenim res Nostre, només ens tenim a nosaltres, p.q. la mainada fa el seu camí i han de marxar. Sabem que hi som. Ara he entès el ronrunejar dels felins. Estimar en silenci i acompletar-nos amb delicadesa i respecte.
Em pensava ho sabia tot, havia llegit molt sobre com estimar, com donar-se, però...em faltava tant ! com tant em falta per aprendre de la Nova Cançó.
Per cert us recomano escoltar la cançó de Brell. Senzillament sublim.
A voltes ens auto ençalcem de saber força, ja no dic molt, d’un tema musical, cultural, literari, polític, moral . . . i ai senyor, un moment donat ens sobtem del poc coneixement assolit.
Com molts sabeu, sempre he estat un gran seguidor i devot fervent de la Nova Cançó, sense esser un estudiós ni molt menys un erudit.
L’altre dia en un programa de ràdio d’aquests que escolto a la vesprada, al acabar van punxar una cançó dels orígens de Jacques Brell – Quand on n’a que l’amour – La veritat haig de ser sincer, la desconeixia, com també haig de fer un gest d’humilitat i confessar que fins no fa gaire no havia escoltat res de Brell, potser esporàdicament, però no en tranquil·litat. No em va restar més remei que “en la intimitat” demanar-me perdó.
Em vaig dir: Josep que poc saps i quan resta per aprendre. Sense comprendre les arrels, no entendrem mai la forma i els fruits de l’arbre.
Així és una mica com he entès el sentit d’Estimar.
En la meva adolescència ens havien ensenyat que estimar era donar-ho tot a l’altre, desinteressadament, estimar era no ser egoista, mirar només pels altres, ens ensenyaven que llavors els altres ja t’emplenarien. Una frase molt bonica que dèiem els Kumbayà: Estimar és esborrar-me a mí per a dibuixar-te a tú. I amb aquesta idea pujàvem i formarem parella i així ens va anar. Buidàvem sense llavors emplenar-nos si no havia reciprocitat.
En el primer Blog ja vaig comentar el molt que les meves 4 filles m’han aportat i en els moments més crítics, allà han estat. Un altre dia ja faré esment de l’Estimació dels Amics, i dels Pares, però avui m’agradaria dedicar-lo al que aprés de l’Amor en parella.
Una vegada una persona molt estimada em deia: Josep “sé tolerante” i sobretot, “la gracia de demuestra andando”. Són dues frases molt senzilles i quotidianes, però difícils, molt difícils d’ acomplir
Fa molt temps, un gran amic (En Jaume de St. Martí de Llémena) em comentava : has vist mai els gats quan es senten estimats que fan? Si els vols tenir agafats, marxen. Si els deixes fer i ells es troben bé al teu costat, no te’ls podràs treure del cim, deixa s’apropin.
Sembla fàcil Estimar, i sentir-se estimat? El filòsof Hegel deia que la veritat en l’estimació no es troba ni en les tesis ni en les antítesis, sinó en una síntesi, producte de totes dues, i que les reconcilia. Potser diria jo, en el millor dels casos és una síntesis creadora de contraris en una furiosa harmonia.
Existeix una enganyosa estimació, la d’aquelles persones eixutes de cor que mai estimen de veritat. S’afilien a un utilitarisme cras que valora l’altre gent principalment segons d’utilitat que per ells tenen. Martin Luter King deia que les persones eixutes de cor mai estimen de veritat.
Aquestes persones, n’he conegudes, són massa fredes per a sentir l’afecte per ningú més, pensen massa en elles mateixes per a poder compartir el goig i l’escalfor d’una altre. Són una illa solitària. Segur, cap déu d’Amor no el vincula al continent del col·lectiu de d’humanitat.
Donen €uros a una obra de caritat, no en dubto, però no donen gens el seu esperit, no veuen la gent com persones a Estimar, sinó més aviat com a mers objecte o engranatges d’una roda aliena al seu rol. No vibren al Estimar. No en saben
Fa 5 anys vaig tenir una gran sort de conèixer a la Diana. Ha estat com una formigueta, sense fer soroll, sense batzegades, a poc a poc, sempre al meu costat, va creure amb Nosaltres i m’ha ensenyat silenciosament una altre forma, potser complementària, d’Estimar, però molt més profunda, incisiva. Una saba nova i una forma diferent , quasi sense sentir les passes amb Amor. No teníem, ni tenim res Nostre, només ens tenim a nosaltres, p.q. la mainada fa el seu camí i han de marxar. Sabem que hi som. Ara he entès el ronrunejar dels felins. Estimar en silenci i acompletar-nos amb delicadesa i respecte.
Em pensava ho sabia tot, havia llegit molt sobre com estimar, com donar-se, però...em faltava tant ! com tant em falta per aprendre de la Nova Cançó.
Per cert us recomano escoltar la cançó de Brell. Senzillament sublim.
Josep Panosa. març del 2.008
