Perdoneu, la meva intenció era escriure cada setmana, però, sempre petites coses i/o el mal anomenat “deures” familiars em fan establir com a mínim un escrit mensual.
Dic –mal anomenat deures- donat que la Família la creem, no ens ve imposada, (estic parlant com a Pares i Marit). Si en la Família ens hi trobem bé, no són deures, son col·laboracions totalment desinteressades. Malament si fos per obligació, oi?
Bé al que anàvem:
La veritat em resulta difícil trobar un tema que sigui adient aquestes dates. Tots ens atrevim a escriure coses boniques, tant per Nadal com per Cap d’any (jo el primer), tenim tendència a cercar missatges pel Telèfon o e-mails que siguin bonics, sembla una cursa per veure qui el fa millor, més bonic, més esplèndid, més innovador, més i... més.
Hem de ser els millors, i llavors esperem que ens diguin: Oh que maco, que preciós... !!!
El nostre ego puja i per dins un “cuc” ens fa créixer –d’allargada i d’amplada- uns petits mil·límetres.
Malgrat tot m’agradaria deixar constància que la majoria dels rebuts són, estic segur, dits amb el cor, i aquests missatges, e-mails, sobretot d’algunes persones que he conegut per Internet o altres amistats retrobades de d’infantesa, m’encanten i per descomptat voldria agrair-les-hi, lo reconfortants que van ésser en la meva àpoca d’hores baixes.
La majoria de vegades hi posem sentiments en el missatge, però hi pensem la resta da l’any? O encara m’atreviria a dir, el dia següent?
Fa anys, compràvem felicitacions i les escrivíem, compràvem segells d’en “Franco o el Rey de Las Españas”, li ventàvem un cop de puny (anava bé per l’estrès), tancàvem els envelops amb regust de goma i a Correus . Es clar, alguns arribaven pels voltants de Reis.
Però era més laboriós. Escollir o fer una Postal de Nadal segons la persona i el redactat també diferent, apropiat, acuradament personalitzat. Potser llavors hom encara s’obligava més escollir a qui realment volia rebés UN BON NADAL I FELIÇ ANY NOU.
L’altre dia, uns amics molt entranyables em comentaren que ells encara fan el model tradicional (d’abans, es clar), pel jovent el model tradicional és el mòbil o Internet.
Em va semblar una bona idea recuperar-ho. Si voleu, us agrairia em féssiu arribar el vostre domicili i així el proper any recuperaré una fórmula molt Nostrada, si no ho sabeu , les primeres felicitacions de Nadal van ésser Catalanes.
Retornem als orígens i recuperem tradicions, i parlant d’orígens, la meva idea inicial era desitjar-vos de tot cor: BONES FESTES I TANT QUE SÍ, UN MILLOR ANY NOU . Recordeu, l’any el forjarem dia a dia.
Una abraçada virtual, però real.
Josep
Dic –mal anomenat deures- donat que la Família la creem, no ens ve imposada, (estic parlant com a Pares i Marit). Si en la Família ens hi trobem bé, no són deures, son col·laboracions totalment desinteressades. Malament si fos per obligació, oi?
Bé al que anàvem:
La veritat em resulta difícil trobar un tema que sigui adient aquestes dates. Tots ens atrevim a escriure coses boniques, tant per Nadal com per Cap d’any (jo el primer), tenim tendència a cercar missatges pel Telèfon o e-mails que siguin bonics, sembla una cursa per veure qui el fa millor, més bonic, més esplèndid, més innovador, més i... més.
Hem de ser els millors, i llavors esperem que ens diguin: Oh que maco, que preciós... !!!
El nostre ego puja i per dins un “cuc” ens fa créixer –d’allargada i d’amplada- uns petits mil·límetres.
Malgrat tot m’agradaria deixar constància que la majoria dels rebuts són, estic segur, dits amb el cor, i aquests missatges, e-mails, sobretot d’algunes persones que he conegut per Internet o altres amistats retrobades de d’infantesa, m’encanten i per descomptat voldria agrair-les-hi, lo reconfortants que van ésser en la meva àpoca d’hores baixes.
La majoria de vegades hi posem sentiments en el missatge, però hi pensem la resta da l’any? O encara m’atreviria a dir, el dia següent?
Fa anys, compràvem felicitacions i les escrivíem, compràvem segells d’en “Franco o el Rey de Las Españas”, li ventàvem un cop de puny (anava bé per l’estrès), tancàvem els envelops amb regust de goma i a Correus . Es clar, alguns arribaven pels voltants de Reis.
Però era més laboriós. Escollir o fer una Postal de Nadal segons la persona i el redactat també diferent, apropiat, acuradament personalitzat. Potser llavors hom encara s’obligava més escollir a qui realment volia rebés UN BON NADAL I FELIÇ ANY NOU.
L’altre dia, uns amics molt entranyables em comentaren que ells encara fan el model tradicional (d’abans, es clar), pel jovent el model tradicional és el mòbil o Internet.
Em va semblar una bona idea recuperar-ho. Si voleu, us agrairia em féssiu arribar el vostre domicili i així el proper any recuperaré una fórmula molt Nostrada, si no ho sabeu , les primeres felicitacions de Nadal van ésser Catalanes.
Retornem als orígens i recuperem tradicions, i parlant d’orígens, la meva idea inicial era desitjar-vos de tot cor: BONES FESTES I TANT QUE SÍ, UN MILLOR ANY NOU . Recordeu, l’any el forjarem dia a dia.
Una abraçada virtual, però real.
Josep
5 comentaris:
r
Josep:
Cada dia millores més, no sabia aquesta carta amagada.
Sempre he sabut del teu interés per la poesía, però la narrativa no queda enrera.
També vas millorant en el temari escollit.
Una abraçada i endavant
Carles i familia
Enhorabona Josep, sempre és gratificant llegir, sobretot si te una coherència ( “Introducción, nudo i desenlace” recordes?) i formatiu, si quan llegeixes aprens...
Segueix així, i en pocs dies crearàs un munt d’adeptes!!!
Una encaixada.
Josep!
Que maco.
M'agrada molt!
A veure si encara faràs un llibre.
Jajajajaja.
Vinga!
Petons.
Ari, la petita.
Recuperar les tradicions?
Tens tota la raó, si nosaltres no ho fem, ningú ho farà per nosaltres.
Intemtem no perdre també la tradicion dels Reis Mags.
he passat pel Google i l'he vist.
Bon inici d'any.
Publica un comentari a l'entrada